La presentació que no va tenir lloc: Pregonares la llum, Pere
Bessó
Els llibres del rabosot, edicions Camacuc, La
pobla llarga 2014
Amb il·lustracions de: Inmaculada Martínez
(Mislata 1975), Verònica Fradkin (Buenos Aires), Núria Corral (sueca 1970),
Karina Vagradova (Moscou)Fernando Barrué (València 1965), Maria Payà (Ibi
1965), Rosa Deltoro (València 1979), Verònica Deltoro (Barcelona 1975), Carme
Ibarra València), Angel Diana ( Almoacid de Zurita 1963), Josep Lluís Olleta,
Antoni Laveda (València 1951), Joan Escrivà (València 1977), Sheila Ramos
(Borriana), Mari Carme Poveda (València 1975), Erik Lu (Kaohsiung – Taiwan)
A hores d’ara, amb més de 15 publicacions de
poemes en català, i més de 1000 poemes d’uns 300 poetes traduïts; i després de
45 anys en la palestra literària en tertúlies, revistes, premis i projectes
diversos... no podem dir que la poesia de Pere Bessó no és coneguda.
El món editorial, els lectors de poesia, les
diverses associacions d’escriptors, les tertúlies la rònega crítica literària
valenciana, en definitiva, el petit univers literari i cultural valencià coneix
el manegador de tertúlies, l’autor de poemes i el darrer traductor de poetes
romanesos Pere Bessó.
Ara bé el poeta Pere Bessó no és popular. A
pesar de la quantitat d’obra publicada Pere Bessó no arriba als lectors, vull
dir a la petita i insignificant majoria de lectors de poesia en valencià.
No arriba o no és conegut o no és popular
perquè la seua poesia no es deixa atrapar fàcilment. La seua poesia no és fàcil
d’assimilar. Ja ho he dit en alguna altra ocasió: la poesia de Pere Bessó és
exigent, multi referencial, auto contemplativa, meta literària i de les
primeres poesies valencianes globalitzades abans fins i tot d’arribar la
globalització.
Tot allò sumat a l’abundosa disbauxa
metafòrica exhibida, més la dura i austera sintaxi i la preferència per un
lèxic valencià de base hispano-romànic, sovint enfrontat radicalment a l’estàndard
mediàtic... fan que la seua poesia no arribe als lectors tan fluidament com la popularitat
del personatge permetria demanar en
aquest cercle més aviat tancat i auto reproductor.
Ara bé no obstant això podem dir que, si hi ha
en l’obra de Pere Bessó un intent d’acostament al lector, un exercici
d’elaborar l’expressió i “condicionar-la” a la recerca d’una
intercomprensió major i més desinhibida, aquests condicionaments el trobem en
aquesta obra: Pregonares la llum (2014).
En aquesta publicació hi ha una voluntat
explícita d'arribar a més i més diversitat de públic lector. La publicació
busca en primer lloc la complicitat del amants del vi. “Els llibres del
rabosot”, es crea explícitament per esbombar conjuntament una col·lecció de
poesia amb un celler i un vi “el
rabosot” patrocinats per Voro Suay que és qui ha patrocinat des del seu celler
a la Valleta d’Agres, aquest invent literari-enològic, i qui ha invertit el
temps i els diners en la publicació d’aquesta obra. En aquest primer llibre
conten amb el suport d’una editorial que, si més no, vol ser popular i en certa
mida ho ha segut entre un sector important de lectors en valencià: Edicions
Camacuc. A més en el llibre es convida 6 il·lustradors i 10 il·lustradores
perquè expliquen amb imatges la poesia de Pere Bessó. Amb la qual cosa hem de
concloure que en “Pregonares la llum” l’espai de la il·lustració guanya la
partida a l’espai de la lletra impresa, si més no en color, grandària i força
expressiva. Cal dir que il·lustradores i il·lustradors han fet un treball de
primer ordre, no gens de farciment complementari a la poesia de Bessó, sinó un
treball d’una exigència expressiva i d’un nivell que competix alegrement i
sovint amb avantatge amb la poesia de Pregonares la llum.
El mateix Pere Bessó ha triat uns poemes
breus, preferentment de referents basats en l’experiència interpersonal,
anecdòtica i social. Amb títols temàtics i al·legòrics que en faciliten la
contextualització. Bessó ha prescindit de gran quantitat de referents meta
literaris , a penes 5 citacions: Bergson (la realitat interior en el seu fluir
a traves del temps. El nostre jo que dura), Rilke(oh nit sense objectes!), Petria
(hi ha en el seu últim viatge memòria,
nena), Temizyürek (res no esperen els morts en aquell lloc), Eminescu (La
poesia és la rosa que creix a la copa d'or). El jo, el fluir del temps, La nit,
la memòria, la dona, la mort la poesia i la bellesa... elements centrals en la
poesia de Pere Bessó i també en qualsevol poesia. Cal fer esment de les 10
danses dedicades a la poeta i activista feminista turca Ayten Mutlu, a la qual
en Pere ha dedicat 10 dels seus poemes.
Ens trobem per tant davant del llibre de
poemes de Pere Bessó que més i millor es deixa atrapar pel lector, i fins i tot
així encara no és un llibre fàcil. I sinó us faré només dos exemples:
Preguntes més que retòriques : “De què em
serviria la veu que m’acomiada en silenci?”
I una massa dura sintaxi: “Mastega el peu del
record ensaliva’l de vori/ taca àpex malva unfla pòmuls globus fins la/ pedra
desdiu deslluïment de cabells engomats/ llaüt de pits soscava borrissol de les
ombres”
Ara bé, ja ho sabíem i ja ho hem repetit en
altres ocasions... salvat això i endinsats plenament en la poesia de Pere
Bessó, el lector de poesia, l’estudiós de la literatura, la persona que mira
més enllà i transita per les diverses literatures d’ara i de sempre, la
literatura clàssica, el "locus amoenus", els mites grecs, els
bestiaris medievals, les madones renaixentistes, els sirventesos trobadorescos,
les raons de trobar, la bellesa neoclàssica, la barroeria i deformitat barroca,
el rocambolesc neoclassicisme de "Tisbe i de Cupido", les borratxeres
inmisericordes de la "beat generation", les al·lucinacions
romàntiques del Nerval, les correspondències somníferes dels Swendenborg, el
misticisme sufí, la contemplació teresiana, la irreverència rockera, etc...
El lector curiós i interessat en la literatura
universal comparada i/o globalitzada, aquest lector sí que frueix el veritable
gaudi de la complicitat compartida en la visió deliqüescent en la crítica circumstancial
o el retret esporàdic en aquest o aquell altre vers d’aquell cantant, pintor o
poeta...
Pere Bessó convida amb la seua poesia a
viatjar per les distintes cultures més aviat occidentals i a comentar aquella o
aquesta manera de situar-se davant la vida, comparant els moments, les
perspectives, els punt de vista i fins i tot les necessitats o les modes o les
prohibicions d’aquesta o d’aquella altra
època.
NO esperem de Pere Bessó una poesia immediata,
pròxima imminent. Pere Bessó ens portarà sempre a fer una volta, el tomb la
passejada la mediatesa serà més o menys llarga però caldrà fer el viatge per
replegar-ne el fruit per acceptar el repte per sentir-se companys i col·lega i
corresponent en la idea o en la forma o en el punt de vista o en definitiva en
la paraula.
A això ens convida la poesia de Bessó : no
solament a fer la nostra mirada però també a contrastar-la a comparar-la a
discutir-ne els punts de vista, la moda, la variança...
Poesia
a la recerca de la deliqüescència
en la serenor desassossegada de la literatura.
Francesc
Collado, Foios 28 Gener de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada