dilluns, 9 de març del 2015

borratxera i vanitat

“En la conversa, aquest estat (borratxera) us dóna una facilitat de rèplica i d’observació aguda i brillant. L’alcohol excita els reflexos mentals del cinisme. Noteu que la gent us escolta, que de vegades riu, que us segueix amb els ulls. Per a la vanitat humana, per a la pròpia vanitat, no hi ha res tan estupefaent ni tan satisfactori com sentir-se escoltat, com tenir un públic aparentment o realment atent.
[...]
6 de juny. – L’alcohol: En una “Instantània” de Josep Ferrer trobo aquest curiós paràgraf: {L'embriaguesa per alcohol fa tornar esplèndids els avariciosos, dóna enginy als ignorants, converteix els egoistes en generosos; fa dilapidadors els baixos de sostre, bons els dolents. [...]
Ben mirat, potser només hi ha una altra força capaç de produir els mateixos efectes que Ferrer atribueix a la intoxicació alcohòlica: és l’exercici de la vanitat personal.”
El quadern gris, Josep Pla, Ed Destino, pàgs. 103-105

La borratxera -l'embriaguesa per alcohol- activa la ment, augmenta els reflexos mentals, ens fa generosos i millors; i alhora esponja i satisfà la vanitat personal, que és, a més, l’única que pot causar els mateixos efectes beneficiosos que aquella...
Diríem que la borratxera, a més de ser causa eficient de la vanitat, és també causa material i suficient.
Si ens cal una dosi d’autoestima, podem fer-se’n una o dues, de copes d’alcohol. És això el que buscaven, potser, per exemple, els pistolers en acostar-se al taulell del “Saloon”?

Francesc Collado, Foios, 9-3-15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada