Pobresa i sensualitat
La pobresa és incompatible amb una forma
qualsevol de sensualitat. […] La diferencia més visible entre Adam i Eva d’abans
d’haver menjat la poma i Adam i Eva posterior a la poma és potser aquesta:
abans, aquesta família no tingué preocupacions i així la parella pogué portar
una vida fàcil, còmoda, generosa i regalada; després, les preocupacions
esdevingueren obsessives i tot, notòriament, s’escurçà… És en aquest sentit, em
sembla, que el pecat original té, des del punt de vista humà, la màxima profunditat.”
El quadern gris, Josep Pla, ed. Destino, ag.
92
-La vida abans de la poma era animal/vegetal (angelical,
diria jo), mancat d’humanisme, i de sensualitat. Després de la poma i del pecat,
les preocupacions s’esdevenen, i amb això hi ha la consciencia, i el punt de
vista humà es fa profund, necessari. És ara quan comença la sensualitat, quan
abans només hi havia instint… Per tant, i contra el pensament filo aristocràtic
de Pla, he de concloure que: precisament la pobresa i la consciencia de necessitat
de mitjans… crea la sensualitat i altres experiències conscients de la
humanitat. Així doncs, la pobresa, entesa com a consciencia de necessitat, és
indispensable per qualsevol forma de sensualitat.
Francesc Collado, Foios 5-3-15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada